Rehabilitació d’edificis.
3 millores per a reduir la factura de llum. (part 1)

La Unió Europea impulsa el programa Next Generation per a particulars i entitats per fomentar la rehabilitació energètica d’edificis.

D’aquesta manera, molts podran beneficiar-se d’una factura de llum més reduïda al mateix temps que es contribueix a la disminució de les emissions de CO2.

El 53% dels habitatges, formen part del parc immobiliari anterior a l’any 1980.

Al nostre país, el 53% habitatges actuals, formen part de les construccions realitzades abans de l’any 1980 i més del 21% dels edificis totals del país, tenen una antiguitat superior als cinquanta anys i no disposen de cap classe d’aïllament, a no ser, que s’hagin fet reformes recentment.

Aquesta dada tan significativa, l’hem de tenir en compte si volem pensar amb el conegut: canvi climàtic. Encara que ens sorprengui la dada, gairebé el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, són ocasionades pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir aquestes emissions, hem d’actuar sobre els immobles més envellits.

Aquests, estan a anys llum dels criteris actuals d’eficiència energètica. També de la sostenibilitat i el confort que avui dia s’apliquen en els nous edificis.

Son diferents els motius:

Façanes i cobertes sense aïllament tèrmic.
Finestres i balcons amb fusteria de vidres senzills i poc estanques.
Instal·lacions de climatització poc eficient i amb alts consums d’energia.

Si això ho sumem a l’envelliment de l’edifici, tenim una combinació perfecta perquè el nostre edifici generi una alta despesa energètica. I a més contribueix a generar en excés, emissions de CO2 al medi ambient.

Rehabilitació d’edificis.
La clau per una reducció energètica.

Aquestes rehabilitacions, en els anys vinents, prendran molta força dins del sector de la construcció.

Per aquest motiu, les millores a realitzar, tenen una certa importància en els edificis i implica fer inversions inicials que es veuran reduïdes amb ajudes econòmiques per part de les administracions.

L’altra part del benefici, a banda d’aquestes ajudes, serà, en el temps, veure com la factura de la llum es veurà reduïda. Això és degut al fet que el causant, segons estudis, del 50% del consum que hi figura a les nostres factures és a causa de l’estat del nostre habitatge.

Però que cal fer?
Com podem millorar el nostre habitatge i contribuir a la reducció del CO2 tan perjudicial per al Planeta?

Hauríem de realitzar un estudi de l’entorn on està ubicat el nostre edifici per poder aplicar criteris bioclimàtics.

Quan es rehabilita, es tenen en compte molts aspectes que ja estant definits. Aquests poden ser: la ubicació, l’orientació, les obertures…

També és interessant estudiar i aprofitar les possibilitats bioclimàtiques de la nostra parcel·la i del mateix edifici. Així, podrem aprofitar l’energia d’elements naturals que ens envolten. D’aquesta manera aconseguim, de forma natural, que el nostre immoble pugui aprofitar-se’n del màxim benefici energètic possible.

Un exemple: Quin és el recorregut del Sol al llarg d’un any, segons la ubicació del teu habitatge? Com actua la calor natural del Sol amb la teva casa? Quin és el vent més predominant? O en el cas de boira, són persistents aquestes? Quin és el grau d’humitat?

Amb els resultats obtinguts amb aquests estudis, es podrà decidir amb facilitat factors contributius. Podrem posar vegetació que protegeixi les façanes més castigades pel factor de la calor irradiada a l’estiu. O col·locar voladissos que protegeixin dels rajos solars. O, estudiar com hauran de ser les obertures de les façanes que són més castigades pel vent.

Millorar les característiques tècniques de les parets, terres i cobertes.

Avui dia, hi ha moltes solucions en el mercat, gairebé infinites. Aquestes, molts cops, condicionades per qüestions d’espai, factors estètics o condicionants urbanístics.

La solució, majoritàriament, depèn de la incorporació al mur de la façana o coberta, un aïllament tèrmic. Segons la seva ubicació i necessitats, aquest aïllament podrà variar el seu gruix que, actualment, solen ser d’entre 8 i 12 centímetres. Aquest tipus d’aïllament, permet la seva col·locació tant per la part interior com exterior de la façana.

A com més aïllament, més confort tèrmic i més estalvi econòmic en el consum de climatització.

Cal tenir present si la propietat requereix un nivell d’exigència energètic molt més exigent a l’habitual. Un exemple: l’estàndard constructiu Passivhaus. Aquest, entre altres aspectes, limita a 120w/m2/any en el consum energètic total del nostre habitatge. Un requisit molt exigent i superior al que la normativa actual exigeix.

Els ponts tèrmics, també s’han de tenir en compte. Aquests es generen a conseqüència del trencament de la continuïtat de l’aïllament motivat per la presència d’algun element constructiu. Com a exemple, podem dir: els cantells de sostre, voladissos de coberta, pilars embeguts a les façanes… Només millorant aquests ponts tèrmics, ja podríem aconseguir fins a un 25% de reducció del consum energètic de climatització.

Millora de les característiques tèrmiques de finestres i portes.

El ventall per a aquestes millores, de finestres i portes que estan ubicades a la façana, és molt ampli. Pot variar des de reduir l’impacte del Sol a l’estiu amb vegetació o tendals, fins a fer una substitució total.

3 exemples per millorar finestres i portes:

Reduir l’impacte del Sol, sobretot a l’estiu, de les obertures encarades, principalment a l’oest o ubicades a la coberta. Per realitzar-ho, s’apliquen criteris bioclimàtics. Una possible solució seria utilitzar arbrat amb fulla caduca o persianes exteriors o tendals automatitzats.
Substituir els vidres de les actuals finestres per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com podria ser vidres de doble o triple càmera amb gas àrgon i amb làmines reductores de l’efecte solar.
Substituir tota la fusteria per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com a exemple podríem parlar de fusteria de tonalitats clares de PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic i utilitzant vidres eficients.
Substituint la fusteria de les obertures, es pot aconseguir una reducció del consum energètic que pot arribar fins a un 20%.

Per a concloure, a més aïllament i millors fusteries, obtindríem més estalvi econòmic i menys emissions de CO2. Per realitzar aquestes substitucions, com hem dit, podrem aprofitar-nos del programa Next Generation que està previst que s’aprovi diverses línies d’ajudes a particulars i entitats per a fomentar la rehabilitació energètica dels edificis.

En el nostre proper article, comentarem com podem millorar les instal·lacions de l’habitatge i quines accions podem fer per fer-les també més eficients. Una altra línia d’estalvi sobre la que podem actuar, estalviar i contribuir amb el Planeta i el canvi climàtic.