Hauríem de realitzar un estudi de l’entorn on està ubicat el nostre edifici per poder aplicar criteris bioclimàtics.
Quan es rehabilita, es tenen en compte molts aspectes que ja estant definits. Aquests poden ser: la ubicació, l’orientació, les obertures…
També és interessant estudiar i aprofitar les possibilitats bioclimàtiques de la nostra parcel·la i del mateix edifici. Així, podrem aprofitar l’energia d’elements naturals que ens envolten. D’aquesta manera aconseguim, de forma natural, que el nostre immoble pugui aprofitar-se’n del màxim benefici energètic possible.
Un exemple: Quin és el recorregut del Sol al llarg d’un any, segons la ubicació del teu habitatge? Com actua la calor natural del Sol amb la teva casa? Quin és el vent més predominant? O en el cas de boira, són persistents aquestes? Quin és el grau d’humitat?
Amb els resultats obtinguts amb aquests estudis, es podrà decidir amb facilitat factors contributius. Podrem posar vegetació que protegeixi les façanes més castigades pel factor de la calor irradiada a l’estiu. O col·locar voladissos que protegeixin dels rajos solars. O, estudiar com hauran de ser les obertures de les façanes que són més castigades pel vent.
Millorar les característiques tècniques de les parets, terres i cobertes.
Avui dia, hi ha moltes solucions en el mercat, gairebé infinites. Aquestes, molts cops, condicionades per qüestions d’espai, factors estètics o condicionants urbanístics.
La solució, majoritàriament, depèn de la incorporació al mur de la façana o coberta, un aïllament tèrmic. Segons la seva ubicació i necessitats, aquest aïllament podrà variar el seu gruix que, actualment, solen ser d’entre 8 i 12 centímetres. Aquest tipus d’aïllament, permet la seva col·locació tant per la part interior com exterior de la façana.
A com més aïllament, més confort tèrmic i més estalvi econòmic en el consum de climatització.
Cal tenir present si la propietat requereix un nivell d’exigència energètic molt més exigent a l’habitual. Un exemple: l’estàndard constructiu Passivhaus. Aquest, entre altres aspectes, limita a 120w/m2/any en el consum energètic total del nostre habitatge. Un requisit molt exigent i superior al que la normativa actual exigeix.
Els ponts tèrmics, també s’han de tenir en compte. Aquests es generen a conseqüència del trencament de la continuïtat de l’aïllament motivat per la presència d’algun element constructiu. Com a exemple, podem dir: els cantells de sostre, voladissos de coberta, pilars embeguts a les façanes… Només millorant aquests ponts tèrmics, ja podríem aconseguir fins a un 25% de reducció del consum energètic de climatització.
Millora de les característiques tèrmiques de finestres i portes.
El ventall per a aquestes millores, de finestres i portes que estan ubicades a la façana, és molt ampli. Pot variar des de reduir l’impacte del Sol a l’estiu amb vegetació o tendals, fins a fer una substitució total.
3 exemples per millorar finestres i portes:
- Reduir l’impacte del Sol, sobretot a l’estiu, de les obertures encarades, principalment a l’oest o ubicades a la coberta. Per realitzar-ho, s’apliquen criteris bioclimàtics. Una possible solució seria utilitzar arbrat amb fulla caduca o persianes exteriors o tendals automatitzats.
- Substituir els vidres de les actuals finestres per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com podria ser vidres de doble o triple càmera amb gas àrgon i amb làmines reductores de l’efecte solar.
- Substituir tota la fusteria per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com a exemple podríem parlar de fusteria de tonalitats clares de PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic i utilitzant vidres eficients.
Substituint la fusteria de les obertures, es pot aconseguir una reducció del consum energètic que pot arribar fins a un 20%.
