Línies d’ajuda extraordinàries per rehabilitar habitatges amb una antiguitat superior a 20 anys per aplicar sostenibilitat, eficiència energètica i confort saludable.
La Unió Europea, vol que l’any 2050, Europa sigui una zona neutra d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si es vol aconseguir aquesta fita, cal actuar sobre el parc d’edificis envellits.
Sabies que els habitatges són els responsables del 40% de les emissions de CO2? I aquest percentatge només correspon al que Europa emet a l’atmosfera.
Aprofitant els fons de recuperació de la Covid19, s’estan tramitant els fons Next Generation, els quals pretenen reactivar el sector de la rehabilitació.
La correlació és directa, un edifici rehabilitat consumeix menys energia, i si es consumeix menys energia, s’emet menys CO2 a l’atmosfera, així de senzill. No tenim un planeta B i hem de cuidar el que tenim si volem deixar un millor futur mediambiental a les properes generacions.
Per aquest motiu, ben aviat s’aprovaran els Fons Next Generation, els quals inclouen unes línies d’ajuda extraordinàries per rehabilitar barris i edificis d’habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars. Aquests hauran de tenir una antiguitat superior a uns 20 anys i sempre aplicant criteris de: sostenibilitat, eficiència energètica i confort saludable.
Una rehabilitació sostenible vol dir donar una segona vida als elements constructius que siguin reutilitzables. Quan ens referim a energèticament eficient, vol dir que el nostre habitatge consumeixi sols l’energia verda que sigui necessària i saludable. És a dir, que gaudim d’unes condicions interiors de temperatura, humitat i ventilació que generin un confort saludable.
Si sou dels que voleu actuar rehabilitant el vostre habitatge, us indico unes pautes que podeu seguir i quines precaucions cal tenir presents per què el procés de rehabilitació no es converteixi en una de les nostres pitjors experiències vitals.
En aquesta publicació, us parlaré de la fase d’estudis previs i més endavant, parlarem de la fase de projecte i llicències, la fase d’execució d’obres i la fase de finalització i posada en servei.
Abans de cap altra cosa, haurem de donar resposta a les següents preguntes:
Per donar resposta a les preguntes anteriors, us deixo un llistat dels passos a seguir. A més incorporo una sèrie de reflexions adquirides al llarg de la meva experiència professional.
Cal tenir clars els hàbits i pautes que segueixes durant el teu dia a dia en el teu habitatge. Això sols s’aconsegueix amb un diàleg sense filtres entre tu, com a usuari, i el tècnic.
Cada família o usuari és un món. Cal tenir present que l’habitatge s’ha d’adaptar a l’usuari i no al revés.
Tenir clares situacions de l’habitatge com: si és necessari un garatge i per quants cotxes. Si volem la cuina i el menjador junt o separat. Si l’habitatge el posem en una sola planta o en dues (tipus dúplex).
Quants dormitoris es necessiten i si cal un dormitori amb vestidor i bany incorporat. Si volem dutxa o banyera, rebost… Segur que hi haurà moltes preguntes a contestar i per això és essencial tenir-les clares i comentar-les. Tot això ens portarà a realitzar un avantprojecte que reflecteixi totes les necessitats de cadascuna de les persones que hi viuen en l’habitatge.
I un cop definit el programa de necessitats de l’usuari, fer una anàlisi inicial per determinar si l’edifici, o el nostre habitatge a rehabilitar, pot encabir tot el programa definit per l’usuari.
També s’ha de valorar si aquest es complirà amb tota la normativa vigent.
Si els punts anteriors són favorables, elaborarem una anàlisi preliminar detallada dels elements constructius del nostre edifici. En aquest, estudiarem:
També caldrà determinar l’estat de conservació d’aquests elements constructius i quines patologies presenta l’edifici:
Són moltes les qüestions a estudiar i tenir presents.
Per últim, cal fer una relació de quins elements constructius caldrà rehabilitar i quins caldrà substituir. S’haurà de tenir molt present quines tècniques constructives o quins sistemes caldrà utilitzar.
Quan tinguem definit el que hem de rehabilitar i com ho hem de fer, serà el moment de realitzar un estudi detallat de tots els costos que tindrem durant tot el procés de rehabilitació. Sense la voluntat de fer una relació exhaustiva, us exposo les despeses més importants a les quals, amb tota seguretat, s’haurà de fer front:
Evidentment, en aquesta fase no podem determinar el preu exacte, però sí que cal realitzar un esforç per determinar un cost total de l’actuació força exacte. Sobre aquesta dada, caldrà prendre decisions sobre la viabilitat de l’actuació.
És el cost de l’obra. Per poder-lo pressupostar, cal demanar informació a diferents empreses constructores habituades a realitzar rehabilitacions.
Aquestes, haurien de poder determinar el cost aproximat de les feines a realitzar i fixar una relació de treballs que ha de marcar el tècnic que realitza l’estudi previ de l’actuació.
Calcular i detallar el cost d’obra sense tenir un projecte detallat, no és tasca fàcil. No obstant això, cal fugir de costos aproximats o estimacions poc reals. Si ho féssim així, podria generar-nos una errada en els càlculs i, per tant, generar problemes econòmics que siguin difícils de reconduir.
Quan tinguem el cost total de l’obra, seria el moment d’estudiar com podem finançar l’actuació.
Les línies de finançament i els seus imports variaran en cada cas, però generalment són les següents:
La gestió de la tresoreria, és un tema que també cal tenir present. Habitualment en fases de subcontractes (instal·lacions, fusteries…) en demanen entregues de capital per la compra de materials i per feines que encara no s’han realitzat. Aquest avançament de capital, a vegades, pot distorsionar la gestió econòmica de l’obra.
La conclusió a la qual hem d’arribar en aquesta fase és senzilla però complicada. La nostra obra o projecte supleix les nostres necessitats? Podem pagar el seu cost?
En cas necessari, obtindrem finançament? D’aquí rau la importància de realitzar un bon estudi previ de l’actuació, no podem equivocar-nos.
Us imagineu que passaria si fem una estimació de costos totals de l’obra de, per exemple, 250.000 € i el cost real de l’actuació ascendeix a un total de 300.000 €. D’on trèiem els 50.000 € que ens faltem? Com paguem als industrials?
Aquesta fase no és senzilla. Existeixen molts factors que la condicionen i dependrà de cada persona com ho afronta, i és en aquest moment quan cal fer totes les reflexions que siguin necessàries.
Cal tenir present que la inversió que realitzem en el nostre habitatge és l’actuació econòmica més forta que farem a la nostra vida i com sempre dic, ens podem equivocar en escollir un restaurant per anat a sopar una nit, però no ens podem equivocar en la inversió més important que realitzarem al llarg de la nostra vida.
Financiado por la Unión Europea – Next GenerationEU
Carlos J.Trichan Viñes 2023 © Tots els drets reservats.
Creada per ideos.cat
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.