3 Formes de rehabilitar el nostre edifici
per reduir la nostra factura energètica. (part 2)

Són diversos els estudis que indiquen que el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, estan produïts pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir les emissions de CO2 que generem hàgem d’actuar sobre el parc immobiliari més envellit amb poc aïllament a les façanes, unes fusteries molt poc estanques i vidres simples i unes instal·lacions de climatització i d’aigua calenta obsoletes i poc eficients.

I amb aquest objectiu la Unió Europea crea el programa europeu NEXT GENEREIXON, on d’entre multitud de línies d’ajuda encaminades a descarbonitzar la nostra societat, està previst que s’aprovin diverses línies d’ajudes a particulars i entitats públiques i privades, amb la finalitat de fomentar la rehabilitació energètica dels nostres edificis.

A l’última entrada al bloc, ja vaig parlar de quines són les accions que podem fer per a millorar la pell del nostre edifici.

Com a resum, podríem dir que les principals accions que podem realitzar per a millorar la pell del nostre habitatge i reduir les emissions de CO2, seria aprofitar les condicions climàtiques del nostre entorn, incrementar els gruixos dels aïllaments que incorporem a les nostres façanes i cobertes, minimitzar al màxim dels pots tèrmics, millorar les qualitats de les nostres fusteries i principalment, incorporar vidres d’altes qualitats tèrmiques.

L’objectiu principal d’aquestes accions relacionades anteriorment, és reduir al màxim la demanda d’energia que requereix el nostre habitatge per a poder obtenir un grau de confort i salubritat adequat.

En aquesta ocasió, us vull indicar que podem fer sobre les instal·lacions del nostre habitatge per aconseguir que la poca energia que consumin, sigui renovable i sostenible.

Evidentment, són millores que comporten executar obres d’una certa importància al nostre edifici i cal realitzar una certa inversió inicial que es podrà reduir amb les ajudes econòmiques de les administracions i que la resta, tindrà un retorn amb l’estalvi energètic que aconseguirem al llarg de la vida útil del nostre habitatge.

1.- Climatització i aigua calenta sanitària (ACS) amb aerotèrmica.

L’aerotèrmica és un sistema de climatització que aprofita la temperatura de l’aire exterior per refredar o escalfar l’aire interior d’un habitatge i per produir aigua calenta sanitària (ACS).

Segons laúltima versió del codi tècnic de l’edificació (CTE) és considerada com una energia renovable perquè funciona amb energia inesgotable de l’entorn i una petita porció d’electricitat.

La instal·lació, principalment està integrada per una unitat exterior d’alt rendiment i el sistema d’emissió interior (splits, terra radiant, etc). També cal tenir present la unitat de gestió del sistema, sondes de temperatura, etc.

Aproximadament, amb equips de climatització amb aerotèrmica, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització superior al 50%.

2.- Instal·lar un recuperador de calor de doble flux.

La idea és senzilla, es pretén tenir l’interior del nostre habitatge amb l’aire permanentment renovat perdent el mínim de temperatura possible, amb la finalitat de garantir el màxim de confort a l’interior.

Actualment, els nostres habitatges els ventilem obrint les finestres i renovant l’aire interior realitzant una aportació d’aire exterior d’una forma incontrolada tant tèrmicament com de partícules que estan en suspensió (pols, pol·len, etc).

Actualment, una forma de tenir controlada la renovació d’aire, és instal·lar un intercanviador de calor.

Aquest sistema, el que fa és que mitjançant uns conductes, s’extrau l’aire de l’interior de l’habitatge i el condueix fins a un aparell que el creua (no barreja) amb l’aire filtrat que entra conduït des de l’exterior. Com a conseqüència, l’aire interior transmet la seva temperatura a l‘aire que entra des de l’exterior.

D’aquest encreuament, en el cas de l’hivern, s’obté que si tenim a l’interior del nostre habitatge una temperatura interior de 22ºC i a l’exterior de 0ºC, un cop filtrat i creuat aquests dos aires per l’intercanviador, obtenim que la temperatura de l’aire introduït pot oscil·lar entre els 18-19ºC, i com a conseqüència, el nostre equip de climatització sols haurà d’escalfar l’aire uns 3-4ºC fins a elevar la temperatura de l’aire fins als 22ºC. En el cas de no tenir aquest equip instal·lat, el nostre equip de climatització tindria que escalfat l’aire des dels 0ºC fins al 22ºC, amb el consegüent cost energètic i econòmic.

Aquests sistema també funciona a l’estiu, quan les temperatures interiors les refredem i a l’exterior tenim temperatures que poden rondar els 40ºC.

Aproximadament, amb un intercanviador de calor de doble flux, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització d’un 40%.

3.- Instal·lar un parc solar fotovoltaic d’autoconsum.

Motivat als alts preus de l’energia i als nous preus aplicats des del juliol als KW’s consumits en els diferents trams del dia, aquest tipus d’instal·lacions estan proliferant exponencialment, i és lògic.

Per fi, durant les hores solars, cada habitatge pot generar i consumir la seva pròpia energia i, en cas d’excedents, podem abocar l’energia no consumida a la xarxa pública i rebre una petita compensació econòmica per aquesta energia.

Com us podeu imaginar, això ha suposat una revolució dins el sector, però jo vaig una mica més enllà. Ús imagineu que pot passar quan el cost de les bateries sigui més assequible i la seva durabilitat estigui més garantida?

Ús imagineu un habitatge que produeixi el 100% de la seva energia i la pugui consumir o acumular amb garanties plenes i amb una instal·lació relativament econòmica? Jo si, però això ho deixem per un altre article.

Actualment, ja comença a ser habitual realitzar una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del nostre edifici i dimensionar-la al nostre propi consum energètic, amb la finalitat de generar el menys excedents energètics possibles.
Aquesta energia que generem, la hem de consumir directament al nostre propi edifici i així, reduir durant les hores solars l’energia que tenim que adquirir de la xarxa pública.

Amb aquesta acció, podem arribar a estalviar de l’energia produïda en hores solars fins al 85%.

Com a conclusió, reitero el que sempre he dit anteriorment, a més aïllament, millors fusteries i millors instal·lacions tèrmiques, més confort i més estalvi energètic i econòmic. Sense oblidar la considerable reducció d’emissions de CO2.