Categories
Notícies Consum energètic

3 formes de rehabilitar el nostr edifici per a reduir la nostra factura energètica. (part 2)

3 Formes de rehabilitar el nostre edifici
per reduir la nostra factura energètica. (part 2)

Són diversos els estudis que indiquen que el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, estan produïts pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir les emissions de CO2 que generem hàgem d’actuar sobre el parc immobiliari més envellit amb poc aïllament a les façanes, unes fusteries molt poc estanques i vidres simples i unes instal·lacions de climatització i d’aigua calenta obsoletes i poc eficients.

I amb aquest objectiu la Unió Europea crea el programa europeu NEXT GENEREIXON, on d’entre multitud de línies d’ajuda encaminades a descarbonitzar la nostra societat, està previst que s’aprovin diverses línies d’ajudes a particulars i entitats públiques i privades, amb la finalitat de fomentar la rehabilitació energètica dels nostres edificis.

A l’última entrada al bloc, ja vaig parlar de quines són les accions que podem fer per a millorar la pell del nostre edifici.

Com a resum, podríem dir que les principals accions que podem realitzar per a millorar la pell del nostre habitatge i reduir les emissions de CO2, seria aprofitar les condicions climàtiques del nostre entorn, incrementar els gruixos dels aïllaments que incorporem a les nostres façanes i cobertes, minimitzar al màxim dels pots tèrmics, millorar les qualitats de les nostres fusteries i principalment, incorporar vidres d’altes qualitats tèrmiques.

L’objectiu principal d’aquestes accions relacionades anteriorment, és reduir al màxim la demanda d’energia que requereix el nostre habitatge per a poder obtenir un grau de confort i salubritat adequat.

En aquesta ocasió, us vull indicar que podem fer sobre les instal·lacions del nostre habitatge per aconseguir que la poca energia que consumin, sigui renovable i sostenible.

Evidentment, són millores que comporten executar obres d’una certa importància al nostre edifici i cal realitzar una certa inversió inicial que es podrà reduir amb les ajudes econòmiques de les administracions i que la resta, tindrà un retorn amb l’estalvi energètic que aconseguirem al llarg de la vida útil del nostre habitatge.

1.- Climatització i aigua calenta sanitària (ACS) amb aerotèrmica.

L’aerotèrmica és un sistema de climatització que aprofita la temperatura de l’aire exterior per refredar o escalfar l’aire interior d’un habitatge i per produir aigua calenta sanitària (ACS).

Segons laúltima versió del codi tècnic de l’edificació (CTE) és considerada com una energia renovable perquè funciona amb energia inesgotable de l’entorn i una petita porció d’electricitat.

La instal·lació, principalment està integrada per una unitat exterior d’alt rendiment i el sistema d’emissió interior (splits, terra radiant, etc). També cal tenir present la unitat de gestió del sistema, sondes de temperatura, etc.

Aproximadament, amb equips de climatització amb aerotèrmica, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització superior al 50%.

2.- Instal·lar un recuperador de calor de doble flux.

La idea és senzilla, es pretén tenir l’interior del nostre habitatge amb l’aire permanentment renovat perdent el mínim de temperatura possible, amb la finalitat de garantir el màxim de confort a l’interior.

Actualment, els nostres habitatges els ventilem obrint les finestres i renovant l’aire interior realitzant una aportació d’aire exterior d’una forma incontrolada tant tèrmicament com de partícules que estan en suspensió (pols, pol·len, etc).

Actualment, una forma de tenir controlada la renovació d’aire, és instal·lar un intercanviador de calor.

Aquest sistema, el que fa és que mitjançant uns conductes, s’extrau l’aire de l’interior de l’habitatge i el condueix fins a un aparell que el creua (no barreja) amb l’aire filtrat que entra conduït des de l’exterior. Com a conseqüència, l’aire interior transmet la seva temperatura a l‘aire que entra des de l’exterior.

D’aquest encreuament, en el cas de l’hivern, s’obté que si tenim a l’interior del nostre habitatge una temperatura interior de 22ºC i a l’exterior de 0ºC, un cop filtrat i creuat aquests dos aires per l’intercanviador, obtenim que la temperatura de l’aire introduït pot oscil·lar entre els 18-19ºC, i com a conseqüència, el nostre equip de climatització sols haurà d’escalfar l’aire uns 3-4ºC fins a elevar la temperatura de l’aire fins als 22ºC. En el cas de no tenir aquest equip instal·lat, el nostre equip de climatització tindria que escalfat l’aire des dels 0ºC fins al 22ºC, amb el consegüent cost energètic i econòmic.

Aquests sistema també funciona a l’estiu, quan les temperatures interiors les refredem i a l’exterior tenim temperatures que poden rondar els 40ºC.

Aproximadament, amb un intercanviador de calor de doble flux, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització d’un 40%.

3.- Instal·lar un parc solar fotovoltaic d’autoconsum.

Motivat als alts preus de l’energia i als nous preus aplicats des del juliol als KW’s consumits en els diferents trams del dia, aquest tipus d’instal·lacions estan proliferant exponencialment, i és lògic.

Per fi, durant les hores solars, cada habitatge pot generar i consumir la seva pròpia energia i, en cas d’excedents, podem abocar l’energia no consumida a la xarxa pública i rebre una petita compensació econòmica per aquesta energia.

Com us podeu imaginar, això ha suposat una revolució dins el sector, però jo vaig una mica més enllà. Ús imagineu que pot passar quan el cost de les bateries sigui més assequible i la seva durabilitat estigui més garantida?

Ús imagineu un habitatge que produeixi el 100% de la seva energia i la pugui consumir o acumular amb garanties plenes i amb una instal·lació relativament econòmica? Jo si, però això ho deixem per un altre article.

Actualment, ja comença a ser habitual realitzar una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del nostre edifici i dimensionar-la al nostre propi consum energètic, amb la finalitat de generar el menys excedents energètics possibles.
Aquesta energia que generem, la hem de consumir directament al nostre propi edifici i així, reduir durant les hores solars l’energia que tenim que adquirir de la xarxa pública.

Amb aquesta acció, podem arribar a estalviar de l’energia produïda en hores solars fins al 85%.

Com a conclusió, reitero el que sempre he dit anteriorment, a més aïllament, millors fusteries i millors instal·lacions tèrmiques, més confort i més estalvi energètic i econòmic. Sense oblidar la considerable reducció d’emissions de CO2.

Categories
Notícies Consum energètic

3 millores per a reduir la factura de llum. (part 1)

Rehabilitació d’edificis.
3 millores per a reduir la factura de llum. (part 1)

REDUIR LA FACTURA DE LLUM

La Unió Europea impulsa el programa Next Generation per a particulars i entitats per fomentar la rehabilitació energètica d’edificis.

D’aquesta manera, molts podran beneficiar-se d’una factura de llum més reduïda al mateix temps que es contribueix a la disminució de les emissions de CO2.

El 53% dels habitatges, formen part del parc immobiliari anterior a l’any 1980.

Al nostre país, el 53% habitatges actuals, formen part de les construccions realitzades abans de l’any 1980 i més del 21% dels edificis totals del país, tenen una antiguitat superior als cinquanta anys i no disposen de cap classe d’aïllament, a no ser, que s’hagin fet reformes recentment.

Aquesta dada tan significativa, l’hem de tenir en compte si volem pensar amb el conegut: canvi climàtic. Encara que ens sorprengui la dada, gairebé el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, són ocasionades pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir aquestes emissions, hem d’actuar sobre els immobles més envellits.

Aquests, estan a anys llum dels criteris actuals d’eficiència energètica. També de la sostenibilitat i el confort que avui dia s’apliquen en els nous edificis.

Son diferents els motius:

  • Façanes i cobertes sense aïllament tèrmic.
  • Finestres i balcons amb fusteria de vidres senzills i poc estanques.
  • Instal·lacions de climatització poc eficient i amb alts consums d’energia.

Si això ho sumem a l’envelliment de l’edifici, tenim una combinació perfecta perquè el nostre edifici generi una alta despesa energètica. I a més contribueix a generar en excés, emissions de CO2 al medi ambient.

Rehabilitació d’edificis.
La clau per una reducció energètica.

Aquestes rehabilitacions, en els anys vinents, prendran molta força dins del sector de la construcció.


Per aquest motiu, les millores a realitzar, tenen una certa importància en els edificis i implica fer inversions inicials que es veuran reduïdes amb ajudes econòmiques per part de les administracions.


L’altra part del benefici, a banda d’aquestes ajudes, serà, en el temps, veure com la factura de la llum es veurà reduïda. Això és degut al fet que el causant, segons estudis, del 50% del consum que hi figura a les nostres factures és a causa de l’estat del nostre habitatge.

Però que cal fer?
Com podem millorar el nostre habitatge i contribuir a la reducció del CO2 tan perjudicial per al Planeta?

Hauríem de realitzar un estudi de l’entorn on està ubicat el nostre edifici per poder aplicar criteris bioclimàtics.

Quan es rehabilita, es tenen en compte molts aspectes que ja estant definits. Aquests poden ser: la ubicació, l’orientació, les obertures…

També és interessant estudiar i aprofitar les possibilitats bioclimàtiques de la nostra parcel·la i del mateix edifici. Així, podrem aprofitar l’energia d’elements naturals que ens envolten. D’aquesta manera aconseguim, de forma natural, que el nostre immoble pugui aprofitar-se’n del màxim benefici energètic possible.

Un exempleQuin és el recorregut del Sol al llarg d’un any, segons la ubicació del teu habitatge? Com actua la calor natural del Sol amb la teva casa? Quin és el vent més predominant? O en el cas de boira, són persistents aquestes? Quin és el grau d’humitat? 

Amb els resultats obtinguts amb aquests estudis, es podrà decidir amb facilitat factors contributius. Podrem posar vegetació que protegeixi les façanes més castigades pel factor de la calor irradiada a l’estiu. O col·locar voladissos que protegeixin dels rajos solars. O, estudiar com hauran de ser les obertures de les façanes que són més castigades pel vent.

Millorar les característiques tècniques de les parets, terres i cobertes.

Avui dia, hi ha moltes solucions en el mercat, gairebé infinites. Aquestes, molts cops, condicionades per qüestions d’espai, factors estètics o condicionants urbanístics.

La solució, majoritàriament, depèn de la incorporació al mur de la façana o coberta, un aïllament tèrmic. Segons la seva ubicació i necessitats, aquest aïllament podrà variar el seu gruix que, actualment, solen ser d’entre 8 i 12 centímetres. Aquest tipus d’aïllament, permet la seva col·locació tant per la part interior com exterior de la façana.

A com més aïllament, més confort tèrmic i més estalvi econòmic en el consum de climatització.

Cal tenir present si la propietat requereix un nivell d’exigència energètic molt més exigent a l’habitual. Un exemple: l’estàndard constructiu Passivhaus. Aquest, entre altres aspectes, limita a 120w/m2/any en el consum energètic total del nostre habitatge. Un requisit molt exigent i superior al que la normativa actual exigeix.

Els ponts tèrmics, també s’han de tenir en compte. Aquests es generen a conseqüència del trencament de la continuïtat de l’aïllament motivat per la presència d’algun element constructiu. Com a exemple, podem dir: els cantells de sostre, voladissos de coberta, pilars embeguts a les façanes… Només millorant aquests ponts tèrmics, ja podríem aconseguir fins a un 25% de reducció del consum energètic de climatització.

Millora de les característiques tèrmiques de finestres i portes.

El ventall per a aquestes millores, de finestres i portes que estan ubicades a la façana, és molt ampli. Pot variar des de reduir l’impacte del Sol a l’estiu amb vegetació o tendals, fins a fer una substitució total.

3 exemples per millorar finestres i portes:

  • Reduir l’impacte del Sol, sobretot a l’estiu, de les obertures encarades, principalment a l’oest o ubicades a la coberta. Per realitzar-ho, s’apliquen criteris bioclimàtics. Una possible solució seria utilitzar arbrat amb fulla caduca o persianes exteriors o tendals automatitzats.
  • Substituir els vidres de les actuals finestres per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com podria ser vidres de doble o triple càmera amb gas àrgon i amb làmines reductores de l’efecte solar.
  • Substituir tota la fusteria per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com a exemple podríem parlar de fusteria de tonalitats clares de PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic i utilitzant vidres eficients.
    Substituint la fusteria de les obertures, es pot aconseguir una reducció del consum energètic que pot arribar fins a un 20%.

Per a concloure, a més aïllament i millors fusteries, obtindríem més estalvi econòmic i menys emissions de CO2. Per realitzar aquestes substitucions, com hem dit, podrem aprofitar-nos del programa Next Generation que està previst que s’aprovi diverses línies d’ajudes a particulars i entitats per a fomentar la rehabilitació energètica dels edificis.


En el nostre proper article, comentarem com podem millorar les instal·lacions de l’habitatge i quines accions podem fer per fer-les també més eficients. Una altra línia d’estalvi sobre la que podem actuar, estalviar i contribuir amb el Planeta i el canvi climàtic.

Abrir chat
1
Et podem ajudar?
Hola!
Et podem ajudar amb alguna qüestió que tinguis?
Ves al contingut