Categories
Notícies next generation

Ajudes i subvencions per a la rehabilitació d’habitatges

Ajudes i subvencions per a la rehabilitació d’habitatges

En un món cada cop més conscient de la necessitat de sostenibilitat i eficiència energètica, la rehabilitació d’edificis s’erigeix ​​com una opció fonamental per afrontar els reptes del present i construir un futur més verd. 

Ajudes i subvencions per a la rehabilitació d'habitatges

Rehabilitar: Una inversió amb múltiples beneficis per avui i demà

Com a arquitecte amb àmplia experiència al sector, estic convençut que rehabilitar no és només una qüestió estètica o de confort, sinó que representa una inversió intel·ligent amb un alt retorn de beneficis, tant econòmics com mediambientals i socials.

A continuació, aprofundirem en els múltiples beneficis que ofereix la rehabilitació d’edificis, tot detallant els estalvis tangibles i intangibles que repercuteixen en la qualitat de vida de les persones, el valor del patrimoni immobiliari i la salut del nostre planeta. 

Beneficis de la rehabilitació d'edificis

1. Estalvi econòmic i reducció del consum energètic:

La rehabilitació energètica d’un edifici permet disminuir significativament el consum d’energia i es tradueix en un estalvi important en les factures d’electricitat, gas i climatització. Segons dades del Ministeri de Transició Ecològica, la rehabilitació energètica pot reduir el consum d’energia en un edifici residencial fins a un 70%. Això s’aconsegueix mitjançant la implementació de mesures com ara:

  • Aïllament tèrmic de façanes, cobertes i terres: Minimitza les transferències de calor, mantenint una temperatura confortable a l’interior durant tot l’any.
  • Instal·lació de finestres i portes eficients: redueixen les pèrdues de calor i milloren l’aïllament acústic.
  • Renovació de sistemes de climatització i aigua calenta: Substitució d’equips antics per models d’alta eficiència energètica.
  • Implementació d’energies renovables: integració de panells solars, sistemes geotèrmics o turbines eòliques per generar energia neta i reduir la dependència de combustibles fòssils. 
Beneficis de la rehabilitació d'edificis

2. Millora del confort i la qualitat de vida:

Un edifici rehabilitat ofereix un ambient més confortable i saludable per als ocupants. Entre les millores percebudes destaquen: 

  • Temperatura regulada: Major control de la temperatura interior, evitant oscil·lacions extremes de calor i fred.
  • Aïllament acústic: Reducció significativa del soroll exterior, creant un ambient més tranquil i silenciós.
  • Millora de la il·luminació natural: Aprofitament òptim de la llum natural, reduint la necessitat d’il·luminació artificial.
  • Accessibilitat: Eliminació de barreres arquitectòniques i adaptació d’espais per a persones amb mobilitat reduïda.

3. Revaloració del patrimoni immobiliari:

Una rehabilitació integral augmenta considerablement el valor de mercat d’un edifici, convertint-lo en un actiu més atractiu per a la venda o el lloguer. Això és degut a: 

  • Millora de l’estat general de l’immoble: La renovació d’estructures, façanes, cobertes i instal·lacions aporta més seguretat i habitabilitat.
  • Modernització i actualització: Un disseny modern i funcional augmenta la demanda i l’interès de potencials compradors o llogaters.
  • Major eficiència energètica: La reducció del consum energètic i l’aposta per la sostenibilitat són aspectes cada cop més valorats pel mercat immobiliari.

4. Contribució a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic:

La rehabilitació d’edificis té un paper crucial en la mitigació del canvi climàtic, ja que:

  • Redueix les emissions de CO2: La disminució del consum energètic derivada de la rehabilitació es tradueix en una menor emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Promou l’ús de materials sostenibles: L’elecció de materials reciclats, d’origen local i amb baixa empremta de carboni contribueix a una construcció més ecològica.
  • Allarga la vida útil dels edificis: La rehabilitació evita la demolició i la reconstrucció innecessàries, reduint l’impacte ambiental associat a la construcció de nous edificis. 

Ajuts i subvencions per a la rehabilitació

Conscients dels múltiples beneficis que aporta la rehabilitació d’edificis, les administracions públiques han engegat diverses iniciatives per fomentar-la. En aquest sentit, hi ha diferents línies d’ajuts i subvencions a què poden accedir propietaris, comunitats de veïns i fins i tot empreses.

A Espanya, les ajudes més importants són:

  • Subvenció del RD 821: Finança fins al 40% del cost de les obres de rehabilitació energètica a edificis residencials i no residencials. El termini per sol·licitar-la finalitza el 31 de desembre del 2023.
  • Ajuts específics per a comunitats autònomes i municipis: Cada regió i localitat pot oferir ajudes complementàries o amb requisits específics. Es recomana consultar les autoritats locals per conèixer les opcions disponibles.
  • Deduccions fiscals: La reforma de la Llei IRPF contempla deduccions a la declaració de la renda per despeses.

Conclusió

La rehabilitació d’edificis es presenta com una inversió rendible i necessària per fer front als reptes del present i construir un futur més sostenible. Els múltiples beneficis que aporta, tant econòmics com mediambientals i socials, la converteixen en una opció intel·ligent per a propietaris, comunitats i empreses. A més, les diverses línies d’ajuts i subvencions disponibles faciliten l’accés al finançament necessari per a la seva realització. 

En resum:

  • La rehabilitació d’edificis ofereix estalvis econòmics, millora el confort, revalora el patrimoni immobiliari i contribueix a la sostenibilitat.
  • Hi ha diverses línies d’ajuts i subvencions per a la rehabilitació d’edificis a Espanya.
  • La rehabilitació d’edificis és una inversió intel·ligent per a un futur més sostenible.
Categories
Notícies next generation

Seguretat i manteniment d’edificis

Seguretat i manteniment d’edificis

La importància de la conservació dels edificis i els ajuts de la Unió Europea per rehabilitar-los

Ayudas Next Generatioun de la Unión Europea

A moltes ciutats, els edificis són una part fonamental del paisatge urbà que presenten. Des d’edificis plurifamiliars, d’apartaments fins a cases adossades o habitatges aïllats, son moltes les possibles tipologies d’edificis que ens podem trobar en les quals s’ubiquen les llars per als seus residents.



Tot i això, la majoria de les persones no pensen en la importància de mantenir aquests edificis d’habitatges en bones condicions dons estem en una societat que la cultura del manteniment no la tenim molt present quan parlem del nostre habitatge. En aquest post, parlarem sobre la importància de la conservació i millora dels edificis i dels ajuts de la Unió Europea per rehabilitar-los.

Conservació dels edificis d’habitatges

Mantenir els edificis en bon estat és essencial per garantir la seguretat i el benestar dels residents. Si no es mantenen adequadament, aquests edificis poden representar un perill per a la seguretat pública i el medi ambient.

Les parets i els sostres esquerdats o les cobertes deteriorades poden permetre l’entrada d’aigua i humitat, cosa que pot provocar floridura i deteriorar l’estructura de l’edifici. A més, si les instal·lacions elèctriques o d’aigua estan obsoletes o danyades, poden causar riscos greus per als residents. 

Revisions pertinents sobre l'edifici per conservar-lo

Una manera important de mantenir els edificis d’habitatges en bon estat és fer revisions periòdiques per detectar qualsevol problema que pugui sorgir. Detectar i reparar les patologies a temps, poden ajudar a prevenir danys més grans i costoses reparacions en el futur.

Alguns dels punts de l’edifici que cal revisar son els següents :

  • Verificar l’estat de l’estructura de l’edifici.
  • Revisar el correcte funcionament de les instal·lacions elèctriques, d’aigua potable i d’evacuació d’aigües brutes.
  • Inspeccionar la teulada i les parets a la recerca de fissures, humitats o danys estructurals.
  • Revisar la façana i les fusteries (finestres, portes, balconeres) a la recerca de signes de desgast i trencaments.

Ajudes per a la conservació d’edificis

Afortunadament, hi ha ajudes i subvencions disponibles per a les comunitats de veïns que vulguin rehabilitar els seus edificis d’habitatges.

La Unió Europea ofereix diversos programes i ajuts econòmics per a la rehabilitació d’edificis a tot Europa. Aquests programes estan destinats a ajudar els residents a millorar l’eficiència energètica de casa seva, reduir els costos energètics i millorar la qualitat de vida dels residents.



Alguns exemples de programes d’ajuda i subvencions que ofereix la Unió Europea són el Pla Estatal d’Habitatge o el Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional.



El Pla Estatal d’Habitatge té com a objectiu fomentar el lloguer i la rehabilitació d’habitatges a Espanya. Aquest programa inclou ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges, com ara la millora de l’eficiència energètica, la renovació de la façana o la rehabilitació d’instal·lacions d’accés.



D’altra banda, el Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) és una ajuda financera per millorar la competitivitat de les regions i reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquest programa, ofereix ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’habitatges, així com per a la millora de l’eficiència energètica i la incorporació d’energies renovables en edificis.



A més a més, és important esmentar que moltes ciutats i governs locals també ofereixen ajuts i subvencions per a la rehabilitació d’edificis. Aquests ajuts poden variar segons la localitat o comunitat autònoma, i és crucial per a les comunitats de veïns, que s’informin sobre les diferents opcions disponibles per als vostres habitatges.



En resum, la conservació dels edificis d’habitatges és fonamental per garantir la seguretat i el benestar dels residents, i la Unió Europea ofereix una sèrie de programes i ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis que poden ajudar les comunitats de veïns a millorar l’eficiència energètica de casa i reduir els costos energètics.

La cultura del manteniment cal potenciar-la. Cal fer revisions periòdiques a l’edifici i aprofitar aquests ajuts i subvencions, amb la finalitat de que les comunitats de veïns puguin mantenir els seus edificis en bon estat i assegurar-se que les llars siguin segures i confortables per viure. 

Categories
Notícies next generation

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 5 

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 5 

A QUINES AJUDES DELS FONS NEXT GENERATION PUC ACOLLIR-ME?

En un article anterior,  ja vaig parlar i analitzar els diferents punts que com a propietaris-promotors, cal que tinguem presents un cop hem pressa la decisió de voler rehabilitar el nostre habitatge. 

I un dels punts que primer tenim que resoldre es com podem finançar el cost de la nostra obra.

Les línies per obtenir recursos econòmics son diverses (recursos propis, crèdits hipotecaris, ajudes i subvencions de les diferents administracions, etc.) i cal saber com podem aconseguir-los.

Línies d’ajuda,
destacades 

Actualment, amprades dins els Fons Next Generation, les administracions estan treien moltes línies d’ajuda a la rehabilitació, entre les que podem destacar les següents : 

  1. Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i el emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial
  2. Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el pla de recuperació, transformació i resiliència.
  3. Real Decret 691/21, programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic (Programa PREE 5000).
  4. Real Decret Legislatiu 19/2021, de mesures per a impulsar la rehabilitació residencial i posterior modificació, emparada per la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per a impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Real Decret Legislatiu 19/2021,
mesures per a impulsar la rehabilitació residencial.  

Avui parlem del Real Decret Legislatiu 19/2021, de mesures per a impulsar la rehabilitació residencial de la qual podem avançar es la norma que regula el tractament fiscal de les subvencions rebudes i quins imports podem deduir de la nostra declaració de renda, gràcies a les inversions realitzades per a rehabilitar energèticament els nostre edifici, i de la posterior modificació inclosa a la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per a impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. 

D’aquests decrets, podem extreure, principalment dos conceptes molt importants :

  1. En la quota integra estatal de la IRPF del beneficiari, per als exercicis 2021 i posteriors, no computen els imports des ajudes rebudes procedents del Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i el emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial, del Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el pla de recuperació, transformació i resiliència i del Real Decret 691/21, programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic (Programa PREE 5000).
  2. Podem deduir de la quota integra estatal de la IRPF del beneficiari, , determinades quanties que oscil·laran segons el tipus d’actuació de rehabilitació energètica que realitzem sobre l’habitatge, i les quals s’indiquen tot seguit :
    1. Podrem deduir-nos un 20 % del cost de les obres fetes per a reduir la demanda de calefacció i refrigeració realitzades entre el 6-10-21 fins al 31-12-22 amb un topall de 5000 € si complim els següents extrems :
      • Les obres s’han de realitzar a l’habitatge habitual del contribuent o de qualsevol altra que tingui arrendada o en perspectiva d’arrendar-la amb anterioritat del 31-12-2023.
      • No s’inclouen garatges , trasters, instal·lacions exteriors o piscines, ni les realitzades en àrees afectades per activitats econòmiques, etc.
      • Cal reduir més del 7 % de la suma dels valors de la demanda de calefacció i refrigeració de l’habitatge, segons es pugui constatar al corresponent certificat d’eficiència energètica.
      • El conceptes subvencionables son tots els vinculats amb el procés de la rehabilitació energètica de l’habitatge i sempre que estiguin pagats amb targeta bancaria, transferència o xec bancari (no s’accepta en metàl·lic), i aquests conceptes podem destacar :
        • Projectes i documentació tècnica
        • Direccions d’obra
        • Certificats energètics
        • Cost de les obres i instal·lacions vinculades a la millora energètica de l’envolupant i de la millora dels equips tèrmics de l’habitatge.
        • IVA.
      • Dels conceptes subvencionats, caldrà deduir els imports rebuts en subvencions per aquets conceptes.
      • Aquesta deducció es incompatible respecte a les obres amb la deducció per obres per la millora en el Consum d’Energia Primària No Renovable o amb obres realitzades en el conjunt d’en edificis d’us predominant residencial.
    2. Podrem deduir-nos un 40 % del cost de les obres fetes per a reduir la demanda d’energia primària no renovable realitzades entre el 6-10-21 fins al 31-12-22 amb un topall de 7.500 € si complim els següents extrems :
      • Les obres s’han de realitzar a l’habitatge habitual del contribuent o de qualsevol altra que tingui arrendada o en perspectiva d’arrendar-la amb anterioritat del 31-12-2023.
      • No s’inclouen garatges , trasters, instal·lacions exteriors o piscines, ni les realitzades en àrees afectades per activitats econòmiques, etc.
      • Cal reduir més del 30 % de l’indicador de Consum d’Energia Primària No Renovable o aconseguir una millora de la qualificació energètica de l’habitatge de classe A o B, segons es pugui constatar al corresponent certificat d’eficiència energètica.
      • El conceptes subvencionables son tots els vinculats amb el procés de la rehabilitació energètica de l’habitatge i sempre que estiguin pagats amb targeta bancaria, transferència o xec bancari (no s’accepta en metàl·lic), i aquests conceptes podem destacar :
        • Projectes i documentació tècnica
        • Direccions d’obra
        • Certificats energètics
        • Cost de les obres i instal·lacions vinculades a la millora energètica de l’envolupant i de la millora dels equips tèrmics de l’habitatge
        • IVA.
      • Dels conceptes subvencionats, caldrà deduir els imports rebuts en subvencions per aquets conceptes.
      • Aquesta deducció es incompatible respecte les obres amb la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració o amb obres realitzades en el conjunt d’edificis d’us predominant residencial.
    3. Podrem deduir-nos un 60 % del cost de les obres fetes per a reduir la demanda d’energia primària no renovable realitzades entre el 6-10-21 fins al 31-12-23, repartits entre diversos exercicis fiscals, amb un import de 5.000 € anuals i amb un màxim de 15.000 € si complim els següents extrems :
      • Les obres s’han de realitzar a l’habitatge habitual del contribuent (ubicats en edificis d’us predominants residencial) i places de garatges i trasters adquirits conjuntament
      • No s’inclou la part de l’habitatge afectada per activitats econòmiques, etc.
      • Cal reduir més del 30 % de l’indicador de Consum d’Energia Primària No Renovable o aconseguir una millora de la qualificació energètica de l’habitatge de classe A o B, segons es pugui constatar al corresponent certificat d’eficiència energètica.
      • El conceptes subvencionables son tots els vinculats amb el procés de la rehabilitació energètica de l’habitatge i sempre que estiguin pagats amb targeta bancaria, transferència o xec bancari (no s’accepta en metàl·lic), i aquests conceptes podem destacar :
        • Projectes i documentació tècnica
        • Direccions d’obra
        • Certificats energètics
        • Cost de les obres i instal·lacions vinculades a la millora energètica de l’envolupant i de la millora dels equips tèrmics de l’habitatge
        • IVA.
      • Dels conceptes subvencionats, caldrà deduir els imports rebuts en subvencions per aquets conceptes.
      • Aquesta deducció es incompatible respecte les obres amb la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració o amb obres realitzades en el conjunt d’edificis d’us predominant residencial.

Com a resum, podem afirmar que son molt importants les quantitats de les ajudes establertes per les Administracions en les diferents programes d’ajudes que actualment tenim vigents per a rehabilitar energèticament els nostres habitatges.

Ara es el moment d’actuar.

Categories
Notícies next generation

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 4 

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 4 

A QUINES AJUDES DELS FONS NEXT GENERATION PUC ACOLLIR-ME?

En un article anterior, ja vaig parlar i analitzar els diferents punts que com a propietaris-promotors, cal que tinguem presents un cop hem pressa la decisió de voler rehabilitar el nostre habitatge.

I un dels punts que primer tenim que resoldre es com podem finançar totes tot els cost de la nostra obra. Les línies per obtenir recursos econòmics son diverses (recursos propis, crèdits hipotecaris, ajudes i subvencions de les diferents administracions, etc.) i cal saber com podem aconseguir-los.

La Unió Europea, te la ferma voluntat de que a l’any 2050, Europa sigui una zona neutra d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO2, nitrògens, halògens, metà, etc) i tots som conscients que els edificis europeus son els responsables de quasi el 40 % de les emissions de CO2 que s’emeten al nostre continent. Cal recordar que quasi el 50 % dels nostres edificis es anterior a l`any 1980, any en que va sortir la primera normativa de l’edificació on es parlava d’aïllaments tèrmics.

Per aquet motiu, amb la finalitat d’incentivar i potenciar la rehabilitació energètica del nostre envellit parc immobiliari, des de la Comunitat Europea s’han articulat els Fons Next Generation des d’on, entre altres àrees, s’articulen multitud de línies d’ajudes destinades a millorar l’eficiència energètica dels nostres habitatges. 

Línies d’ajuda,
destacades 

Dins d’aquestes línies d’ajuda, actualment podem destacar les següents :

  1. Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i el emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial
  2. Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el pla de recuperació, transformació i resiliència.
  3. Real Decret 691/21, programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic (Programa PREE 5000).
  4. Real Decret Legislatiu 19/2021, de mesures per a impulsar la rehabilitació residencial.

En articles anteriors us vaig parlar del Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i el emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial i del Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el pla de recuperació, transformació i resiliència, on entre altres aspectes vam parlar dels requisits necessaris per poder acollir-nos i de les quanties econòmiques a les que podíem optar.

Però avui us vull parlar del Real Decret 691/21, programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic.

L’objecte d’aquest decret és regular les ajudes als edificis residencials, tant unifamiliars com plurifamiliars, administratiu, cultural, sanitari, etc.

Les sol·licituds de subvenció es poden formular fins a finals de 2023 i a Catalunya, la finalitat es subvencionar obres que millorin els següents aspectes:

  • Les característiques energètiques de l’evolvent de l’edifici (cobertes, terres i tant la part massissa de les façanes com les seves obertures) .
  • Els equips tèrmics de l’edifici, tant en climatització com en producció d’ACS, amb la finalitat d’incorporar l’ús d’energies renovables en la producció de fred-calor i aigua calenta sanitària. 
Real Decret 691/21,
Programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic

L’objectiu d’aquesta subvenció es que l’edifici redueixi com a mínim un 30 % el consum d’energia primària no renovable i que es millori en una lletra les emissions de CO2.

Cal esmentar que no son subvencionables les obres d’ampliació, canvis d’us o d’obra nova i que les obres s’han d’iniciar un cop realitzada la sol·licitud, ja que cal fomentar l’efecte d’incentivar la rehabilitació energètica dels edificis.

Un aspecte important a tenir present, es que cal valoritzar com a mínim el 70 % del pes dels residus generats a l’obra i que si a l’àrea d’actuació tenim amiant, cal retirar-lo seguin les pautes indicades per l’administració, ja que es tracta d’un residu perillós.

Vull remarcar la importància de complir amb el condicionat de reutilitzar o valoritzar com a mínim el 70 % del residu generat a l’obra, ja que aquest concepte de valoritzar o reutilitzar els residus que generem, no el tenim molt interioritzat quan fem obres. I Reitero la importància de complir-lo, ja que por ser motiu que denegació de la subvenció.

El conceptes subvencionables son tots els vinculats amb el procés de la rehabilitació energètica de l’edifici, i entre els que podem destacar :

  • Projectes i documentació tècnica
  • Certificats energètics
  • Cost de la gestió i tramitació de les ajudes
  • Cost de les obres vinculades a la millora energètica de l’envolupant i de la millora dels equips tèrmics de l’edifici.
  • Informe de l’auditor (per a imports de subvenció superior a 50.000 €)
  • IVA, si no es recuperable

Cal dir que no es subvencionable l’import de la llicencia d’obra, taxes, impostos i tampoc l’IVA, quan es deduïble.

L’import de la subvenció depèn de multitud de factors i es calcula segons la taula següent:

Tipologia 1

Millora l'eficiència energètica de la envolupant tèrmica

(Ajuda base 50%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 15% 15% 10% 5% 25%
Resta d'usos 0% 15% 10% 5% 25%

Subtipologia 2 .1

Substitució d'energia convencional per energia solar tèrmica

(Ajuda base 40%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 10% 10% 5% 0% 20%
Resta d'usos 0% 10% 5% 0% 20%

Subtipologia 2 .2

Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica

(Ajuda base 40%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 10% 0% 0% 0% 20%
Resta d'usos 0% 10% 5% 0% 20%

Subtipologia 2 .3

Substitució d'energia convencional per biomasa

(Ajuda base 40%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 10% 0% 0% 0% 15%
Resta d'usos 0% 10% 5% 0% 15%

Subtipologia 2 .4

Millora en subsistemes de generació no inclosos en els apartats 2.1 i 2.3 (aerotèrmia, recuperador)

(Ajuda base 40%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 0% 10% 5% 0% 5%
Resta d'usos 0% 10% 5% 0% 5%

Subtipologia 2 .5

Millora subsistemes de distribució, regulació i emissió

(Ajuda base 40%)
Ús de
l'edifici
%addicional:
criteri social
%addicional: eficència energètica %addicional:
actuació integrada
Qualificació
final A
Qualificació
final B
Increment de
2 o més lletres
Habitatge 0% 10% 5% 0% 5%
Resta d'usos 0% 10% 5% 0% 5%
Categories
Notícies next generation

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 3 

Vull rehabilitar el meu habitatge. Part 3 

En un article anterior, ja vaig parlar i analitzar els diferents punts que com a  propietaris/promotors, cal que tinguem presents un cop hem pres la decisió de voler rehabilitar el nostre habitatge.

I com a punt important que cal tenir present quan volem rehabilitar el nostre habitatge, és saber com podem finançar totes les despeses a les quals hem de fer front. Recursos econòmics propis, crèdits hipotecaris, ajudes i subvencions de les diferents administracions, etc., són moltes les opcions a tenir present.

I si ens centrem en les ajudes de les administracions, són moltes les possibilitats que tenim al nostre abast i cal aprofitar-les.

Com podem finançar totes les despeses a les quals hem de fer front. 

Són moltes les opcions a tenir present.

A QUINES AJUDES DELS FONS NEXT GENERATION PUC ACOLLIR-ME?

La Unió Europea te la ferma voluntat que l’any 2050, Europa sigui una zona neutra d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO₂, nitrògens, halògens, metà, etc.) i tots som conscients que els edificis europeus són els responsables de quasi el 40% de les emissions de CO₂ que s’emeten al nostre continent. Cal recordar que quasi el 50% dels nostres edificis és anterior a l’any 1980, any en què va sortir la primera normativa de l’edificació on es parlava d’aïllaments tèrmics.

Per aquest motiu, amb la finalitat d’incentivar i potenciar la rehabilitació energètica del nostre envellit parc immobiliari, des de la Comunitat Europea s’han articulat els Fons Next Generation des d’on, entre altres àrees, s’articulen multitud de línies d’ajudes destinades a millorar l’eficiència energètica dels nostres habitatges.

Dins d’aquestes línies d’ajuda, actualment podem destacar les següents:

  1. Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i l’emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial
  2. Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del pla de recuperació, transformació i resiliència.
  3. Real Decret 691/21, programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis en repte demogràfic (Programa PREE 5000).
  4. Real Decret legislatiu 19/2021, de mesures per a impulsar la rehabilitació residencial.

Les sol·licituds de subvenció es poden formular fins a finals de 2022

FINS QUAN ES PODEN SOL·LICITAR LES SUBVENCIONS?

Però anem a pams, que tenim molta tela que tallar. 

En un article anterior us vaig parlar del Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i l’emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial, però avui us vull parlar del Real Decret 853/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del pla de recuperació, transformació i resiliència.

L’objecte d’aquest decret és regular les ajudes als edificis residencials en totes les seves modalitats (habitatge unifamiliars, blocs plurifamiliars i habitatges inclosos dins d’edificis plurifamiliars).

Les sol·licituds de subvenció es poden formular fins a finals de 2022 i s’articula en sis programes els quals es diferencien entre ells en funció de l’objectiu de l’ajuda.

El programa 1

Articula ajudes a les actuacions a escala de barri, i la seva finalitat és rehabilitar conjuntament zones públiques (serveis, infraestructures, espais públics, etc.) i edificis d’habitatges. Evidentment, és una línia d’ajudes on l’Administració haurà d’intervenir i liderar les actuacions les quals tindran el seu eix vertebrador en l’eficiència energètica dels habitatges.

El programa 2

Dona suport a les oficines de rehabilitació i es pretén que aquestes oficines siguin òrgans de gestió i validació de tot el tràmit administratiu del procés rehabilitador. Aquesta tasca es preveu que recaigui en els col·legis professionals d’arquitectes, arquitectes tècnics i administradors de finques.  

El programa 3

Articula les ajudes a les actuacions en l’àmbit d’edifici, on la rehabilitació es realitza sobre la totalitat de l’edifici i com a objectius prioritaris de la reducció d’un mínim del 30% del consum d’energia primària no renovable i si, l’habitatge s’ubica en una zona climàtica classificada com a C3 (alçada del municipi respecte al mar entre 100 i 500 m) també cal reduir un 25% de demanda de calefacció i refrigeració.

Existeixen diversos trams de subvenció, però cal remarcar que si la reducció del consum d’energia primària no renovable és superior al 60%, la subvenció pot arribar fins al 80 del total de la inversió (IVA inclòs), amb un topall màxim de 18.800 €, una xifra gens negligible i que anima a executar obres de rehabilitació energètica als nostres habitatges.

El programa 4

Articula les ajudes a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges individuals, on l’actuació, per exemple, es realitza en un sol habitatge que s’ubica dins d’un edifici plurifamiliar. 

En aquest programa, l’habitatge ha de ser la residència habitual del sol·licitant i l’import màxim de la subvenció pot arribar fins al 40% de la inversió (IVA inclòs), amb un topall màxim de 3.000 €.

Aquesta actuació està pensada per ajudar a millorar les fusteries i vidrieries de les obertures de les nostres façanes i a millorar les característiques tèrmiques de la seva part opaca, incrementant la secció dels seus aïllaments tèrmics i aquesta està pensada per a donar resposta a aquells propietaris que volen rehabilitar el seu habitatge i la comunitat de propietaris de l’edifici on s’ubica no pretén dur a terme cap mena d’actuació.

El programa 5

Articula les ajudes per a elaborar el llibre de l’edifici existent i la redacció de projectes de rehabilitació energètica dels edificis. 

En aquest programa, les ajudes poden arribar fins al 700 € en el cas de la redacció del llibre de l’edifici i als 4000 € en el cas de la redacció de projectes de rehabilitació.

 

El programa 6

Articula les ajudes a la construcció d’habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients.

Aquest és un programa que regula les ajudes destinades a les administracions per a potenciar la rehabilitació d’habitatges amb finalitats socials.

Com a resum, podem afirmar que són importants les quantitats de les ajudes establertes per les Administracions en aquest real decret, quan parlem de rehabilitar energèticament els nostres habitatges.

En el proper article, us parlaré del programa PREE 5000, el qual regula les ajudes per a rehabilitar energèticament edificis existents en municipis en repte demogràfic, de la qual podem destacar com a diferència rellevant, que desapareix el topall màxim a la subvenció, fet que la fa molt atractiva, el qual l’import total de les obres de rehabilitació energètica a realitzar al nostre habitatge acull imports que superen el 25.000 €.

Categories
Notícies next generation

Rehabilitar l’habitatge. Per on començo? 

Rehabilitar l’habitatge. Per on començo? 

En l’article anterior, vaig parlar i analitzar els diferents punts que com a propietaris – promotors, cal que tinguem presents un cop hem pres la decisió de voler rehabilitar l’habitatge.

Després de la decisió inicial, cal fer una anàlisi prèvia i aproximada de tot el que comportarà iniciar les nostres obres. En resum caldrà seguir els següents punts d’estudi:

  1. Programa de necessitats de l’usuari.
  2. Preliminar de les característiques constructives de l‘edifici i de les seves patologies.
  1. Preliminar de costos de projectes, llicències i d’obra.
  2. Finançament i gestió de tresoreria.

Hauríem de destacar un punt important per rehabilitar l’habitatge:
el finançament.

Moltes vegades, a causa dels elevats imports que requereix fer les obres que volem portar a terme, és difícil aconseguir-lo.

Subvencions per rehabilitar l’habitatge. Fons europeus Next Generation.

Per aquest motiu, vull centrar-me a explicar-te les subvencions o ajudes que les Administracions, estan preparant per a potenciar la rehabilitació amb criteris d’eficiència energètica, i tot amb l’objectiu de complir amb la premissa que ens arriba des d’Europa i que consisteix amb la voluntat que la Unió Europea, vol que l’any 2050, Europa sigui una zona neutra d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (CO2, nitrògens, halògens, metà, etc.)

Amb aquesta finalitat, les Administracions han posat en marxa els fons Next Generation, on entre altres besants, s’inclouen diversos programes d’ajuda a la rehabilitació energètica eficient dels habitatges i edificis en general.

Dins d’aquestes línies d’ajuda, actualment podem destacar els següents:

  1. Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i l’emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial.
  2. Real Decret 691/2021, de 3 d’agost, pel qual es regulen les subvencions a atorgar a les actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents, en execució del Programa de rehabilitació energètica per edificis existents en municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000).
  3. Real Decret 583/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del pla de recuperació, transformació i resiliència, totes dues destinades a potenciar la rehabilitació energèticament eficient dels edificis.
  4. Real Decret legislatiu 19/2021, de mesures per a impulsar la rehabilitació residencial.

De què ens parla cadascun d'aquests reals decrets?

Avui us parlaré del Real Decret 477/21, de 29 de juny, pel qual s’aproven les ajudes per l’autoconsum i l’emmagatzematge amb fons renovables, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial.

L’objecte d’aquest Decret és regular les ajudes a les instal·lacions d’autoconsum i emmagatzematge i els usos tèrmics d’energies renovables en el sector residencial.

La seva vigència és fins a 31 de desembre de 2023 i es desenvolupa mitjançant sis programes.

Programes d'ajudes
per a les instal·lacions d'autoconsum i
emmagatzematge i els usos tèrmics
d'energies renovables en el sector residencial.

Els programes 1 i 2 regulen les ajudes a les instal·lacions d’autoconsum amb energia renovable i d’emmagatzematge d’activitats del sector serveis (oficines, restauració, comerç, etc.) i altres sectors productius (indústries, etc.)

El programa 3 regula les ajudes a l’emmagatzematge a instal·lacions d’autoconsum existents.

A manera d’exemple, cal dir que les ajudes per a empreses petites, per a instal·lacions fotovoltaiques amb una potència instal·lada inferior a 10 kW, poden arribar a un màxim del 45% del cost subvencionable amb un topall de 1.188 € per kW instal·lat.

També cal dir que existeixen ajudes per la retirada d’elements que continguin amiant, com per exemple les plaques de fibrociment, les quals poden arribar als 660 €/kW instal·lat.

En el cas d’emmagatzematge, les ajudes per a empreses petites, per instal·lacions amb una potència instal·lada inferior a 10 kW, poden arribar a un màxim del 65% del cost subvencionable amb un topall de 700 € per kW instal·lat.

El programa 4 regula les ajudes a les instal·lacions d’autoconsum amb energia renovable i d’emmagatzematge en el sector residencials, administracions públiques i tercer sector.

Val a dir que l’ajuda per a instal·lacions fotovoltaiques amb una potència instal·lada inferior a 10 kW, està establerta en 600 € per kW instal·lat.

 

També cal dir que existeixen ajudes per la retirada d’elements que continguin amiant, com per exemple les plaques de fibrociment, les quals poden arribar als 120 €/kW instal·lat.

El programa 5 regula les ajudes per instal·lar emmagatzematge a instal·lacions d’autoconsum existents i s’estableix un import de 490 € per kW instal·lat.

El programa 6 regula les ajudes per instal·lacions d’energies renovables tèrmiques al sector residencial.

Com a exemple, cal dir que l’ajuda per a instal·lacions solars tèrmiques amb una potència instal·lada inferior a 50 kW, està establerta en 900 € per cada kW instal·lat. El topall màxim per habitatge serà de fins a 1.800 €.

En el cas de calderes de biomassa, l’ajuda està establerta en 250 € per kW instal·lat, amb un màxim d’entre 2.500 i 3.000 € per habitatge.

Puc afirmar que les quantitats de les ajudes establertes per les Administracions quan muntem instal·lacions d’autoconsum amb energies renovables i d’emmagatzematge, tant per al sector residencial com per al sector serveis i altres sectors productius, són importants.

En el següent article us parlaré de les altres línies d’ajudes que actualment estan en fase d’aprovació i d’on podem esmentar com a més rellevants del Real Decret 691/2021 (programa PREE 5000) i el Real Decret 583/21 d’ajudes en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del pla de recuperació, transformació i resiliència. Totes dues ajudes destinades a potenciar la rehabilitació energèticament eficient dels edificis.

Categories
Notícies next generation

Next Generation

Next Generation

Línies d’ajuda extraordinàries per rehabilitar habitatges amb una antiguitat superior a 20 anys per aplicar sostenibilitat, eficiència energètica i confort saludable.

La Unió Europea, vol que l’any 2050, Europa sigui una zona neutra d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si es vol aconseguir aquesta fita, cal actuar sobre el parc d’edificis envellits.

Sabies que els habitatges són els responsables del 40% de les emissions de CO2? I aquest percentatge només correspon al que Europa emet a l’atmosfera.

Aprofitant els fons de recuperació de la Covid19, s’estan tramitant els fons Next Generation, els quals pretenen reactivar el sector de la rehabilitació. 

La correlació és directa, un edifici rehabilitat consumeix menys energia, i si es consumeix menys energia, s’emet menys CO2 a l’atmosfera, així de senzill. No tenim un planeta B i hem de cuidar el que tenim si volem deixar un millor futur mediambiental a les properes generacions.

Per aquest motiu, ben aviat s’aprovaran els Fons Next Generation, els quals inclouen unes línies d’ajuda extraordinàries per rehabilitar barris i edificis d’habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars. Aquests hauran de tenir una antiguitat superior a uns 20 anys i sempre aplicant criteris de: sostenibilitat, eficiència energètica i confort saludable.

 

En aquest article, us vull transmetre consells que us serviran de guia per posar en marxa la rehabilitació del vostre habitatge o edifici i que caldria posar en pràctica per no emportar-vos un ensurt.

Però, abans dels consells, què entenem com rehabilitació sostenible?

Una rehabilitació sostenible vol dir donar una segona vida als elements constructius que siguin reutilitzables. Quan ens referim a energèticament eficient, vol dir que el nostre habitatge consumeixi sols l’energia verda que sigui necessària i saludable. És a dir, que gaudim d’unes condicions interiors de temperatura, humitat i ventilació que generin un confort saludable.

Si sou dels que voleu actuar rehabilitant el vostre habitatge, us indico unes pautes que podeu seguir i quines precaucions cal tenir presents per què el procés de rehabilitació no es converteixi en una de les nostres pitjors experiències vitals.

En aquesta publicació, us parlaré de la fase d’estudis previs i més endavant, parlarem de la fase de projecte i llicències, la fase d’execució d’obres i la fase de finalització i posada en servei.

Fase d’estudis previs.

Abans de cap altra cosa, haurem de donar resposta a les següents preguntes:

  • L’edifici pot acollir el programa que necessito adaptat a les meves necessitats i hàbits?
  • El meu projecte pot complir amb tota la normativa aplicable?
  • Quin cost total aproximat tindrà la rehabilitació?
  • Tinc els recursos econòmics suficients per a poder fer front a la rehabilitació?
  • Podré finançar-me via crèdits hipotecaris o fórmules similars?

Per donar resposta a les preguntes anteriors, us deixo un llistat dels passos a seguir. A més incorporo una sèrie de reflexions adquirides al llarg de la meva experiència professional.

1. Estudi del programa de necessitats de l'usuari.

Cal tenir clars els hàbits i pautes que segueixes durant el teu dia a dia en el teu habitatge. Això sols s’aconsegueix amb un diàleg sense filtres entre tu, com a usuari, i el tècnic.

Cada família o usuari és un món. Cal tenir present que l’habitatge s’ha d’adaptar a l’usuari i no al revés.

Tenir clares situacions de l’habitatge com: si és necessari un garatge i per quants cotxes. Si volem la cuina i el menjador junt o separat. Si l’habitatge el posem en una sola planta o en dues (tipus dúplex).

Quants dormitoris es necessiten i si cal un dormitori amb vestidor i bany incorporat. Si volem dutxa o banyera, rebost…

Segur que hi haurà moltes preguntes a contestar i per això és essencial tenir-les clares i comentar-les. Tot això ens portarà a realitzar un avantprojecte que reflecteixi totes les necessitats de cadascuna de les persones que hi viuen en l’habitatge.

2. Realitzar un estudi preliminar de les característiques constructives de l'edifici i de les seves patologies.

I un cop definit el programa de necessitats de l’usuari, fer una anàlisi inicial per determinar si l’edifici, o el nostre habitatge a rehabilitar, pot encabir tot el programa definit per l’usuari.

També s’ha de valorar si aquest es complirà amb tota la normativa vigent.

Si els punts anteriors són favorables, elaborarem una anàlisi preliminar detallada dels elements constructius del nostre edifici. En aquest, estudiarem:

  • Tipus de terreny i fonamentació.
  • Característiques dels sostres i escales de comunicació.
  • Cobertes i terrats plans.
  • Tipus dels murs de façanes i revestiments exteriors.
  • Tipus de paviments i revestiments interiors.
  • Tipus d’aïllaments i d’impermeabilitzacions.
  • Dimensions i tipus de fusteries exteriors, vidrieries, persianes…
  • Tipus de fusteria interior i característiques de la cuina.
  • Característiques de la distribució interior.
  • Instal·lacions d’electricitat, aigua potable, sanejament…

També caldrà determinar l’estat de conservació d’aquests elements constructius i quines patologies presenta l’edifici:

  • La coberta o els terrats tenen filtracions?
  • Els sostres tenen deformacions?
  • Els paviments presenten fissures?
  • L’aïllament és l’adequat i suficient?
  • Tenim vidre, càmera i una fusteria exterior estanca?

Són moltes les qüestions a estudiar i tenir presents.

Per últim, cal fer una relació de quins elements constructius caldrà rehabilitar i quins caldrà substituir. S’haurà de tenir molt present quines tècniques constructives o quins sistemes caldrà utilitzar.

3. Estudi preliminar de costos de projectes, llicències i d'obra.

Quan tinguem definit el que hem de rehabilitar i com ho hem de fer, serà el moment de realitzar un estudi detallat de tots els costos que tindrem durant tot el procés de rehabilitació.

Sense la voluntat de fer una relació exhaustiva, us exposo les despeses més importants a les quals, amb tota seguretat, s’haurà de fer front:

  • Si l’edifici a rehabilitar no el tenim en propietat, haurem d’afrontar el cost de compra de l’edifici i les despeses notarials i d’impostos que porta associada l’actuació.
  • En cas de ser necessàries, estudis i proves de diagnosis de l’estat actual de l’edifici.
  • Projectes tècnics, direccions d’obra i d’execució material. Estudis de residus, de seguretat i coordinadors de seguretat. Resumint, tota la documentació tècnica que definirà els treballs a realitzar i els tècnics que s’encarregaran de la seva correcta execució.
  • Llicències d’obra municipals, així com informes d’administracions afectades per l’actuació (carreteres, zones hídriques…) i empreses de serveis públics.
    Generalment, aquests tràmits porten implícita la liquidació d’impostos i taxes.
  • Cost de l’obra, el qual valora els treballs definits en els corresponents projecte esmentat anteriorment.
  • En cas necessari, costos de connexió a les xarxes de subministrament de serveis (electricitat, aigua, gas…)
  • Despeses de regularització de les dades cadastrals i costos notarials de regularització d’escriptures i registres de la propietat.

Evidentment, en aquesta fase no podem determinar el preu exacte, però sí que cal realitzar un esforç per determinar un cost total de l’actuació força exacte. Sobre aquesta dada, caldrà prendre decisions sobre la viabilitat de l’actuació.


Quina seria la relació de despeses més important que hauria de tenir en compte?

És el cost de l’obra. Per poder-lo pressupostar, cal demanar informació a diferents empreses constructores habituades a realitzar rehabilitacions.

Aquestes, haurien de poder determinar el cost aproximat de les feines a realitzar i fixar una relació de treballs que ha de marcar el tècnic que realitza l’estudi previ de l’actuació.

Calcular i detallar el cost d’obra sense tenir un projecte detallat, no és tasca fàcil. No obstant això, cal fugir de costos aproximats o estimacions poc reals. Si ho féssim així, podria generar-nos una errada en els càlculs i, per tant, generar problemes econòmics que siguin difícils de reconduir.

4. Finançament i gestió de tresoreria.

Quan tinguem el cost total de l’obra, seria el moment d’estudiar com podem finançar l’actuació.

Les línies de finançament i els seus imports variaran en cada cas, però generalment són les següents:

  • Fons propis (estalvis, ajudes de tercers…).
  • Subvencions o ajudes de les Administracions, com per exemple els programes d’ajuda a la rehabilitació dels fons Next Generation o els fons FREE 5000.
  • Crèdits hipotecaris. Aquesta línia de finançament va molt condicionada per les entitats financeres i cada entitat té els seus propis criteris de concessió, els quals va molt lligada a les condicions de solvència financera dels mateixos sol·licitants.
  • I altres formes de finançament, com per exemple els microcrèdits, però no són molt habituals dins el sector de la construcció.

La gestió de la tresoreria, és un tema que també cal tenir present. Habitualment en fases de subcontractes (instal·lacions, fusteries…) en demanen entregues de capital per la compra de materials i per feines que encara no s’han realitzat. Aquest avançament de capital, a vegades, pot distorsionar la gestió econòmica de l’obra.

Conclusió de la Fase d'estudis previs.

La conclusió a la qual hem d’arribar en aquesta fase és senzilla però complicada. La nostra obra o projecte supleix les nostres necessitats? Podem pagar el seu cost?

En cas necessari, obtindrem finançament? D’aquí rau la importància de realitzar un bon estudi previ de l’actuació, no podem equivocar-nos.

Us imagineu que passaria si fem una estimació de costos totals de l’obra de, per exemple, 250.000 € i el cost real de l’actuació ascendeix a un total de 300.000 €. D’on trèiem els 50.000 € que ens faltem? Com paguem als industrials?

Aquesta fase no és senzilla. Existeixen molts factors que la condicionen i dependrà de cada persona com ho afronta, i és en aquest moment quan cal fer totes les reflexions que siguin necessàries.

Cal tenir present que la inversió que realitzem en el nostre habitatge és l’actuació econòmica més forta que farem a la nostra vida i com sempre dic, ens podem equivocar en escollir un restaurant per anat a sopar una nit, però no ens podem equivocar en la inversió més important que realitzarem al llarg de la nostra vida.

Categories
Notícies Consum energètic

3 formes de rehabilitar el nostr edifici per a reduir la nostra factura energètica. (part 2)

3 Formes de rehabilitar el nostre edifici
per reduir la nostra factura energètica. (part 2)

Són diversos els estudis que indiquen que el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, estan produïts pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir les emissions de CO2 que generem hàgem d’actuar sobre el parc immobiliari més envellit amb poc aïllament a les façanes, unes fusteries molt poc estanques i vidres simples i unes instal·lacions de climatització i d’aigua calenta obsoletes i poc eficients.

I amb aquest objectiu la Unió Europea crea el programa europeu NEXT GENEREIXON, on d’entre multitud de línies d’ajuda encaminades a descarbonitzar la nostra societat, està previst que s’aprovin diverses línies d’ajudes a particulars i entitats públiques i privades, amb la finalitat de fomentar la rehabilitació energètica dels nostres edificis.

A l’última entrada al bloc, ja vaig parlar de quines són les accions que podem fer per a millorar la pell del nostre edifici.

Com a resum, podríem dir que les principals accions que podem realitzar per a millorar la pell del nostre habitatge i reduir les emissions de CO2, seria aprofitar les condicions climàtiques del nostre entorn, incrementar els gruixos dels aïllaments que incorporem a les nostres façanes i cobertes, minimitzar al màxim dels pots tèrmics, millorar les qualitats de les nostres fusteries i principalment, incorporar vidres d’altes qualitats tèrmiques.

L’objectiu principal d’aquestes accions relacionades anteriorment, és reduir al màxim la demanda d’energia que requereix el nostre habitatge per a poder obtenir un grau de confort i salubritat adequat.

En aquesta ocasió, us vull indicar que podem fer sobre les instal·lacions del nostre habitatge per aconseguir que la poca energia que consumin, sigui renovable i sostenible.

Evidentment, són millores que comporten executar obres d’una certa importància al nostre edifici i cal realitzar una certa inversió inicial que es podrà reduir amb les ajudes econòmiques de les administracions i que la resta, tindrà un retorn amb l’estalvi energètic que aconseguirem al llarg de la vida útil del nostre habitatge.

1.- Climatització i aigua calenta sanitària (ACS) amb aerotèrmica.

L’aerotèrmica és un sistema de climatització que aprofita la temperatura de l’aire exterior per refredar o escalfar l’aire interior d’un habitatge i per produir aigua calenta sanitària (ACS).

Segons laúltima versió del codi tècnic de l’edificació (CTE) és considerada com una energia renovable perquè funciona amb energia inesgotable de l’entorn i una petita porció d’electricitat.

La instal·lació, principalment està integrada per una unitat exterior d’alt rendiment i el sistema d’emissió interior (splits, terra radiant, etc). També cal tenir present la unitat de gestió del sistema, sondes de temperatura, etc.

Aproximadament, amb equips de climatització amb aerotèrmica, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització superior al 50%.

2.- Instal·lar un recuperador de calor de doble flux.

La idea és senzilla, es pretén tenir l’interior del nostre habitatge amb l’aire permanentment renovat perdent el mínim de temperatura possible, amb la finalitat de garantir el màxim de confort a l’interior.

Actualment, els nostres habitatges els ventilem obrint les finestres i renovant l’aire interior realitzant una aportació d’aire exterior d’una forma incontrolada tant tèrmicament com de partícules que estan en suspensió (pols, pol·len, etc).

Actualment, una forma de tenir controlada la renovació d’aire, és instal·lar un intercanviador de calor.

Aquest sistema, el que fa és que mitjançant uns conductes, s’extrau l’aire de l’interior de l’habitatge i el condueix fins a un aparell que el creua (no barreja) amb l’aire filtrat que entra conduït des de l’exterior. Com a conseqüència, l’aire interior transmet la seva temperatura a l‘aire que entra des de l’exterior.

D’aquest encreuament, en el cas de l’hivern, s’obté que si tenim a l’interior del nostre habitatge una temperatura interior de 22ºC i a l’exterior de 0ºC, un cop filtrat i creuat aquests dos aires per l’intercanviador, obtenim que la temperatura de l’aire introduït pot oscil·lar entre els 18-19ºC, i com a conseqüència, el nostre equip de climatització sols haurà d’escalfar l’aire uns 3-4ºC fins a elevar la temperatura de l’aire fins als 22ºC. En el cas de no tenir aquest equip instal·lat, el nostre equip de climatització tindria que escalfat l’aire des dels 0ºC fins al 22ºC, amb el consegüent cost energètic i econòmic.

Aquests sistema també funciona a l’estiu, quan les temperatures interiors les refredem i a l’exterior tenim temperatures que poden rondar els 40ºC.

Aproximadament, amb un intercanviador de calor de doble flux, podem aconseguir una reducció del consum energètic de climatització d’un 40%.

3.- Instal·lar un parc solar fotovoltaic d’autoconsum.

Motivat als alts preus de l’energia i als nous preus aplicats des del juliol als KW’s consumits en els diferents trams del dia, aquest tipus d’instal·lacions estan proliferant exponencialment, i és lògic.

Per fi, durant les hores solars, cada habitatge pot generar i consumir la seva pròpia energia i, en cas d’excedents, podem abocar l’energia no consumida a la xarxa pública i rebre una petita compensació econòmica per aquesta energia.

Com us podeu imaginar, això ha suposat una revolució dins el sector, però jo vaig una mica més enllà. Ús imagineu que pot passar quan el cost de les bateries sigui més assequible i la seva durabilitat estigui més garantida?

Ús imagineu un habitatge que produeixi el 100% de la seva energia i la pugui consumir o acumular amb garanties plenes i amb una instal·lació relativament econòmica? Jo si, però això ho deixem per un altre article.

Actualment, ja comença a ser habitual realitzar una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del nostre edifici i dimensionar-la al nostre propi consum energètic, amb la finalitat de generar el menys excedents energètics possibles.
Aquesta energia que generem, la hem de consumir directament al nostre propi edifici i així, reduir durant les hores solars l’energia que tenim que adquirir de la xarxa pública.

Amb aquesta acció, podem arribar a estalviar de l’energia produïda en hores solars fins al 85%.

Com a conclusió, reitero el que sempre he dit anteriorment, a més aïllament, millors fusteries i millors instal·lacions tèrmiques, més confort i més estalvi energètic i econòmic. Sense oblidar la considerable reducció d’emissions de CO2.

Categories
Notícies Consum energètic

3 millores per a reduir la factura de llum. (part 1)

Rehabilitació d’edificis.
3 millores per a reduir la factura de llum. (part 1)

REDUIR LA FACTURA DE LLUM

La Unió Europea impulsa el programa Next Generation per a particulars i entitats per fomentar la rehabilitació energètica d’edificis.

D’aquesta manera, molts podran beneficiar-se d’una factura de llum més reduïda al mateix temps que es contribueix a la disminució de les emissions de CO2.

El 53% dels habitatges, formen part del parc immobiliari anterior a l’any 1980.

Al nostre país, el 53% habitatges actuals, formen part de les construccions realitzades abans de l’any 1980 i més del 21% dels edificis totals del país, tenen una antiguitat superior als cinquanta anys i no disposen de cap classe d’aïllament, a no ser, que s’hagin fet reformes recentment.

Aquesta dada tan significativa, l’hem de tenir en compte si volem pensar amb el conegut: canvi climàtic. Encara que ens sorprengui la dada, gairebé el 40% de les emissions de CO2 que es generen a Europa, són ocasionades pels edificis.

Per aquest motiu, és fàcil entendre que si volem reduir aquestes emissions, hem d’actuar sobre els immobles més envellits.

Aquests, estan a anys llum dels criteris actuals d’eficiència energètica. També de la sostenibilitat i el confort que avui dia s’apliquen en els nous edificis.

Son diferents els motius:

  • Façanes i cobertes sense aïllament tèrmic.
  • Finestres i balcons amb fusteria de vidres senzills i poc estanques.
  • Instal·lacions de climatització poc eficient i amb alts consums d’energia.

Si això ho sumem a l’envelliment de l’edifici, tenim una combinació perfecta perquè el nostre edifici generi una alta despesa energètica. I a més contribueix a generar en excés, emissions de CO2 al medi ambient.

Rehabilitació d’edificis.
La clau per una reducció energètica.

Aquestes rehabilitacions, en els anys vinents, prendran molta força dins del sector de la construcció.


Per aquest motiu, les millores a realitzar, tenen una certa importància en els edificis i implica fer inversions inicials que es veuran reduïdes amb ajudes econòmiques per part de les administracions.


L’altra part del benefici, a banda d’aquestes ajudes, serà, en el temps, veure com la factura de la llum es veurà reduïda. Això és degut al fet que el causant, segons estudis, del 50% del consum que hi figura a les nostres factures és a causa de l’estat del nostre habitatge.

Però que cal fer?
Com podem millorar el nostre habitatge i contribuir a la reducció del CO2 tan perjudicial per al Planeta?

Hauríem de realitzar un estudi de l’entorn on està ubicat el nostre edifici per poder aplicar criteris bioclimàtics.

Quan es rehabilita, es tenen en compte molts aspectes que ja estant definits. Aquests poden ser: la ubicació, l’orientació, les obertures…

També és interessant estudiar i aprofitar les possibilitats bioclimàtiques de la nostra parcel·la i del mateix edifici. Així, podrem aprofitar l’energia d’elements naturals que ens envolten. D’aquesta manera aconseguim, de forma natural, que el nostre immoble pugui aprofitar-se’n del màxim benefici energètic possible.

Un exempleQuin és el recorregut del Sol al llarg d’un any, segons la ubicació del teu habitatge? Com actua la calor natural del Sol amb la teva casa? Quin és el vent més predominant? O en el cas de boira, són persistents aquestes? Quin és el grau d’humitat? 

Amb els resultats obtinguts amb aquests estudis, es podrà decidir amb facilitat factors contributius. Podrem posar vegetació que protegeixi les façanes més castigades pel factor de la calor irradiada a l’estiu. O col·locar voladissos que protegeixin dels rajos solars. O, estudiar com hauran de ser les obertures de les façanes que són més castigades pel vent.

Millorar les característiques tècniques de les parets, terres i cobertes.

Avui dia, hi ha moltes solucions en el mercat, gairebé infinites. Aquestes, molts cops, condicionades per qüestions d’espai, factors estètics o condicionants urbanístics.

La solució, majoritàriament, depèn de la incorporació al mur de la façana o coberta, un aïllament tèrmic. Segons la seva ubicació i necessitats, aquest aïllament podrà variar el seu gruix que, actualment, solen ser d’entre 8 i 12 centímetres. Aquest tipus d’aïllament, permet la seva col·locació tant per la part interior com exterior de la façana.

A com més aïllament, més confort tèrmic i més estalvi econòmic en el consum de climatització.

Cal tenir present si la propietat requereix un nivell d’exigència energètic molt més exigent a l’habitual. Un exemple: l’estàndard constructiu Passivhaus. Aquest, entre altres aspectes, limita a 120w/m2/any en el consum energètic total del nostre habitatge. Un requisit molt exigent i superior al que la normativa actual exigeix.

Els ponts tèrmics, també s’han de tenir en compte. Aquests es generen a conseqüència del trencament de la continuïtat de l’aïllament motivat per la presència d’algun element constructiu. Com a exemple, podem dir: els cantells de sostre, voladissos de coberta, pilars embeguts a les façanes… Només millorant aquests ponts tèrmics, ja podríem aconseguir fins a un 25% de reducció del consum energètic de climatització.

Millora de les característiques tèrmiques de finestres i portes.

El ventall per a aquestes millores, de finestres i portes que estan ubicades a la façana, és molt ampli. Pot variar des de reduir l’impacte del Sol a l’estiu amb vegetació o tendals, fins a fer una substitució total.

3 exemples per millorar finestres i portes:

  • Reduir l’impacte del Sol, sobretot a l’estiu, de les obertures encarades, principalment a l’oest o ubicades a la coberta. Per realitzar-ho, s’apliquen criteris bioclimàtics. Una possible solució seria utilitzar arbrat amb fulla caduca o persianes exteriors o tendals automatitzats.
  • Substituir els vidres de les actuals finestres per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com podria ser vidres de doble o triple càmera amb gas àrgon i amb làmines reductores de l’efecte solar.
  • Substituir tota la fusteria per altres amb millors prestacions tèrmiques. Com a exemple podríem parlar de fusteria de tonalitats clares de PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic i utilitzant vidres eficients.
    Substituint la fusteria de les obertures, es pot aconseguir una reducció del consum energètic que pot arribar fins a un 20%.

Per a concloure, a més aïllament i millors fusteries, obtindríem més estalvi econòmic i menys emissions de CO2. Per realitzar aquestes substitucions, com hem dit, podrem aprofitar-nos del programa Next Generation que està previst que s’aprovi diverses línies d’ajudes a particulars i entitats per a fomentar la rehabilitació energètica dels edificis.


En el nostre proper article, comentarem com podem millorar les instal·lacions de l’habitatge i quines accions podem fer per fer-les també més eficients. Una altra línia d’estalvi sobre la que podem actuar, estalviar i contribuir amb el Planeta i el canvi climàtic.

Categories
Notícies

Energia solar i autoconsum. Estalvia i ajuda al Planeta.

Energia solar i autoconsum.

energia solar plaques solars

Com podem reduir la factura elèctrica del nostre habitatge i contribuir a la millora del Medi Ambient?

La nostra societat, està immersa en un procés de canvi, on un dels principals objectius és reduir les emissions de CO2 que produïm i frenar l’escalfament del nostre planeta. 

A nivell individual, ho podem aconseguir reduint el consum energètic del nostre edifici: habitatge, oficina, negoci… utilitzant les energies verdes que tenim al nostre entorn i que podem utilitzar lliurement, com pot ser, entre d’altres:

Energia eòlica

Energia solar

Energia geotèrmica

Energia aerotèrmica

Sabies que ara pots generar la teva pròpia energia verda?

Segons el Real Decreto Ley 244/2019, és permet generar col·lectivament o individualment la nostra pròpia energia verda i fer una de les dues segons opcions:

Reduir la factura elèctrica del teu edifici.

Abans de cap altra cosa, caldrà estudiar la viabilitat de la instal·lació i sempre hauràs d’analitzar amb detall els consums i els condicionants particulars de la instal·lació: ubicació de les plaques, orientacions, possibles ombres…
Amb la visió de reduir la factura energètica del teu edifici, aquests tipus d’instal·lacions es determinen amb diferents variants:

Autoconsum directe
sense excedents

Per exemple, pots realitzar una instal·lació de plaques solars fotovoltàiques a la coberta del teu edifici i dimensionar-la al teu propi consum energètic, amb la finalitat de generar el menys excedents energètics possibles.

Aquesta energia que generis, l’hauràs de consumir directament al teu propi edifici. D’aquesta manera reduiràs, durant les hores solars, l’energia que has d’adquirir de la xarxa pública.

També cal dir, que pots rebre una petita compensació per l’energia bolcada a xarxa.

Amb aquesta acció, pots arribar a estalviar fins un 85% de l’energia produïda en hores solars.

Autoconsum directe
sense excedents amb acumulació

El sistema és el mateix que l’anterior, però introduint unes bateries on s’acumularà energia solar que produeixis i no consumin.

Aquesta energia acumulada, la podràs consumir fora d’hores solars.

Amb aquest tipus d’instal·lació, incrementaràs considerablement el teu estalvi energètic, inclús aconseguiràs un edifici energèticament desconnectat de la xarxa elèctrica.

Producció
d'energia

Aquesta opció és per realitzar una instal·lació de plaques solars fotovoltàiques.

L’energia produïda, la podràs abocar directament a la xarxa pública.

En aquet cas, rebràs una compensació econòmica per l’energia elèctrica produïda i venuda.

Quina és la instal·lació que més et convé?

Per poder decidir quin camí escollir, cal contemplar amb dades econòmiques la vessant mediambiental sobre la instal·lació.
Aquí 4 conceptes que et poden ajudar:
  • Cost total de la instal·lació.
  • Preu hora del kw/h que consumiràs o que t’abonaran.
  • Total energia produïda anualment per la instal·lació, tant si es per consum propi o per a bolcar-la a xarxa.
  • Termini d’amortització de la inversió realitzada en la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.
Tenint present que el mercat energètic és molt variable, i pensant amb una visió molt generalista i tenint present l’economia de cadascú, volem afegir aspectes que hauries de tenir en compte:

Autoconsum directe
sense excedents

Habitualment per habitatges, és habitual realitzar una instal·lació solar fotovoltaica d’uns 5 Kw de potencia. 

Aquest tipus d’instal·lacions, si considerem plaques fotovoltaiques amb una potencia unitària d’uns 400 W. necessiten uns 28 m2 de superfície de coberta o terrat per a instal·lar les plaques i un petit espai per ubicar l’inversor, que si fem una assimilació per poder imaginar les seves dimensions, és un aparell que aproximadament te unes dimensions de dos paquets de folis. 

A nivell econòmic, podem parlar de inversions que ronden els 6.300 € (IVA inclòs) i tenen un retorn en uns 5 o 6 anys (moment en que ens haurem estalviat el mateix import que ens ha costat la instal·lació) 

Autoconsum directe
sense excedents amb acumulació

Les consideracions sobre la instal·lació solar son les mateixes que les exposades al punt anterior, però en aquest sistema tenim el problema del sobre cost i espai que ocupen de les bateries.  

Es cert que el mercat evoluciona, i segur que en poc temps tindrem bateries que amb poc espai i un cost acceptable podem fer instal·lacions econòmicament més competitives, però a data d’avui, en edificis ubicats dins de zones urbanes amb possibilitat de connexió a xarxa, fa que la instal·lació no sigui viable. 

Producció
d'energia

Les consideracions sobre la instal·lació solar son les mateixes que les exposades al punt 1, però la diferencia d’aquest sistema es que la energia generada es volca integrament a la xarxa pública i es rep una compensació econòmica per aquesta energia.  

A nivell econòmic, el cost de la instal·lació es el mateix que l’indicat  anteriorment (uns 6.300 €, IVA inclòs) i tenen un retorn d’un 12 anys (moment en que ens haurem ingressat el mateix import que ha costat la instal·lació). 

Evidentment, existeixen més alternatives amb les quals podries reduir el consum energètic, sobretot quan parlem de reduir els consums de calefacció i refrigeració aplicant la energia procedent de la geotèrmia o la aerotèrmia. Però aquestes altres alternatives ja les tractarem en un altre article. 

Si voleu més informació sobre com pots reduir la teva factura energètica i quines estratègies pots implementar al teu edifici, no dubtis en contactar-me i en parlem sense cap compromís. El nostre planeta ho agrairà. 

Abrir chat
1
Et podem ajudar?
Hola!
Et podem ajudar amb alguna qüestió que tinguis?
Ves al contingut